El treball de co-disseny amb els Centres

A grans trets, hem dividit Caçadors d’Històries del futur en quatre fases: co-disseny, planificació, execució i avaluació. En aquesta entrada relatem com vam plantejar la fase de co-disseny

L’objectiu principal de la fase de co-disseny, que vam portar a terme entre els mesos de maig a juliol i després durant el mes de setembre de 2017, era poder conèixer en profunditat els interessos i necessitats dels tres centres educatius col.laboradors del projecte, el Centre de Primària Ramon Llull, l’Institut de Secundària Joan Manuel Zafra i l’Escola La Salle Gràcia. Els tres centres havíen estat prèviament seleccionats per la seva diversitat, en pertànyer a diferents barris de la ciutat i tractar-se de tres tipus d’escoles diferents, dos escoles públiques i una escola concertada. Atenent a la dimensió de l’equip i que es tractava de la primera vegada que portàvem a terme el projecte, vam considerar que tres escoles era un nombre adequat i tot i així el nivell d’esforç necessari per coordinar les accions va ser notable. Però no ens avancem….

Tot i que els elements essencials del projecte havien estat ja prou ben definits prèviament, la concreció de les accions a portar a terme havia de sorgir d’un procés de co-disseny i de diàleg continuat amb cadascun dels Centres. Així,  teníem clar què i quina metodologia volíem utilitzar, en quins referents acadèmics i professionals ens basàvem,  els principals reptes organitzatius i de recerca havíem d’enfrontar, la distribució de tasques i una certa planificació temporal marcada pel propi projecte (atenent a la convocatòria, la seva realització durant l’any natural 2017, amb concessió de l’ajut comunicada el mes de maig) i a grans trets la planificació temporal de les diferents accions a portar a terme. Però vam necessitar diverses reunions amb l’equip-nucli del projecte (les Doctores Gemma San Cornelio i Fernanda Pires i el Dr. Antoni Roig, més l’ajudant de recerca, la Sra. Maite Garcia) cara a definir com abordaríem la relació amb els centres, que volíem fóssin una part activa més enllà de simples facilitadors de les nostres accions.

A continuació vam iniciar la ronda de contactes amb els centres per a iniciar el procés de col·laboració i definició de l’orientació de les activitats, l’adaptació a partir del interessos, franges d’edats i particularitats de cada centre, definir l’àmbit temàtic general, pactar l’orientació i dimensions dels tallers que conformarien l’experiència, la comunicació, el nombre de participants, etc. Per a cada centre vam definir un interlocutor i les conclusions de cadascuna d’aquestes trobades es traslladarien posteriorment a l’equip plenari. Altres funcions de l’equip nucli van ser la redacció de plantilles i els primers tests metodològics del joc.

En les reunions amb els centres un tema important era el l’àmbit temàtic o punt de partida de l’experiència, que volíem estés vinculada a la Setmana de la Ciència, una data en el calendari acadèmic que ens permetia coordinar esforços, justificar l’excepcionalitat de l’activitat per als centres i els participants i trobar punts de connexió temàtica amb els nostres interessos de recerca. El lema de la Setmana de la Ciència 2017 va ser finalment del del Turisme sostenible, tot i que els eixos temàtics que hi penjaven ens donaven un alt índex de flexibilitat. Es va optar finalment per utilitzar com a eix el de la sostenibilitat, lligant-ho de forma més àmplia amb la mirada de l’Altre, entés en aquest cas com a ‘turista’. Del procés de co-disseny amb els centres vam valorar conjuntament de circumscriure l’activitat a aules més que no pas convertir-les en activitat d’escola, identificar clarament els grups (no més grans de dos grups-classe) i de pactar la realització de dos Tallers, un Taller 1 d’immersió en la creació lúdica d’històries a través del joc de taula i un segon Taller més personalitzat on els participants concreten la història i la produeixen en un format visual, en funció d’edats, interessos i treball específic del centre.